dissabte, 20 d’octubre del 2007

Penya - Far$a... y Rudy cogió su fusil.

Ratatatatatatata i quen'aprenguin.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

BUIAKI AWARDS.

Qui ha fet (o està fent) més el ridícul?

Els candidats a aquest segon premi Buiaki són:

McLaren: per a tots aquells que encara en dubtaven, les últimes actuacions dels britànics amb un espectacular Ron Dennis al capdavant, no fan més que confirmar que McLaren és una casa putes comandava per incompetents. L'últim acte d'aquests magnífic circ de tres pistes és, com diria el meu gran amic Jordi Robirosa, és ESPASTUFLANT.

Per primera vega a la història la FIA ha obligat a uns dels seus comissaris a vetllar per el bé d'un pilot per por que el seu propi equip el boicotegi. Boicot? NO!!!! Incompetència. A McLaren, a part de tramposos i ineptes, són incompetents. Si no saben amb quina pressió a les rodes ha de sortir el seu pilot (o si no saben que quan un F1 punxa una roda se l'ha de fer entrar immediatament al box) no els hi diguis boicoteja dors quan els hi has de dir incompetents.

Aquesta campanya de desprestigi envers McLaren (que comparteixo) no és, sinó, el següent acte de la pel·lícula de l'Alonso. L'any passat, si ho recordeu, era ell corrent contra tots (Ferrari, FIA, premsa,....), aquest any, és ell corrent contra els mateixos, però, a més a més, contra el seu propi equip.... I vosaltres encara dubteu de que el Fernandito és el millor pilot de tots els temps.!!!!!

Tomas Roncero: Periodista del diari AS, que destaca per ser més merengue i espanyol que el propi Franco, va despenjar-se amb aquest article l'endemà de la magnífica derrota de l'equip estatal (mal anomenat equip nacional per alguns mitjans) a l'Eurobásket de Madrid. (us poso la part més destacada de l'article, tot era excessiu)

ROJO, IMPAR Y PIERDE

La España de Pau (Gasol), Pepu (Hernández) y Pepe (Sáez) no merecía un castigo tan cruel. Eligieron el día más inoportuno para mostrar su peor cara. Dos americanos (Blatt y Holden) lideraron a la nueva Rusia. ¡Qué tristeza!

Maldición. Somos españoles. Para lo bueno y lo malo. Y nuestra historia está plagada de más lágrimas que sonrisas. Además, nos persigue una maldición numérica que me tuvo todo el día en jaque, barruntando el final más triste de la final soñada. España es subcampeona en la historia de los Eurobasket con una insistencia dolorosa. Siempre fue en año impar, para más señas. 1935 en Ginebra (ante Letonia), 1973 en Barcelona (Yugoslavia), 1983 en Nantes (Italia), 1999 en París (Italia) y 2003 en Estocolmo (Lituania). Pues eso, Madrid 2007 no podía faltar a la cruel maldición. Rojo, impar y pierde

Tío Sam. Lo que más me enfurece es que encima nos ganen los rusos gracias a una canasta de Holden, más norteamericano que el tipo que se llevó a Beckham a Los Angeles (Lalas) y con un entrenador made in USA (Blatt) al que jamás hubiéramos imaginado llorar escuchando el impactante y solemne himno ruso. Definitivamente, la vida no sigue igual...

Sense paraules. Es tan idiota com per no adornar-se'n de que tots els Eurobàskets s'han jugant en anys imparells???? Pos no res, amic Roncero, només dir-te que de cara als dos següent campionats no et facis moltes il·lusions ja que es jugaran el 2009 a Polònia i el 2011 a Lituània.

Samuel Eto'o: sisè davanter del FC Barcelona per darrera de Ronaldinho, Messi, Bojan, Titi “començo a Kodrejar” Henry i Giovani, per trencar-se el genoll intentant fer un gol amb l'interior. Ai Samuel!! Amb lo ve qua t'anava xutant de puntera i amb els ulls tancats, per què vas haver de canviar????!!!

Ivanovic – Savic: si McLaren és una casa putes ja no se com qualificar al Far$a. La política de fitxatges i la gestió de la plantilla és digna d'un nen de P-3. Fets destacats. Renovar al Navarro, i augmentar-li la fitxa fins a gairebé 2 milions d'euros, per deixar-lo marxar al cap de dos anys cagant-se i pixant-se sobre el contracte que el lligava al club. Cedir al Marc Gasol a Girona, pagant-li una bona part de la fitxa, incloent una clàusula al contracte dient que el jugador no tornarà al club si ell no vol. Que ha passat? Qua el Gasol petit s'ha quedat a Girona per esgotar l'últim any de contracte quedant lliure el proper estiu. Fitxar el substitut de Navarro, peça clau en l'estructura de l'equip, amb el genoll trencat. Jugarà o no jugarà l'Acker? Això no se sap, però de moment ell va cobrant mentre se la rasca a dos mans tirat al sofà de casa.

Però n'hi ha moltes més d'aberracions, deixar marxar Kakiousis, renovar Trias per més d'un milió d'euros l'any, quedar-se a Kasun, fer jugar Basile de 3,.... així els hi va. Llarga vida a la dupla Ivanovic - Savic!!!!

dijous, 2 d’agost del 2007

Ofizialtasuna?.... y ezo qe é?

Peu de foto: "Un grupo de jugadores de la Segunda División Española portando una pancarta en Caracas en honor de Chávez y De Juana Chaos. Lo que dice la pancarta, sinceramente, no lo hemos comprendido porque hay muchas faltas de ortografia".
Perla, insuperable, publicada a La RAZON el diumenge 24 de juny de 2007, a la secció "Vivir el Domingo".

dimecres, 1 d’agost del 2007

Déu, perquè m’ho poses tant difícil?

Que t’he fet io perquè em castiguis d’aquesta manera? Diumenge passat, poc abans de les dos de la tarda, era la persona més optimista del món respecte les opcions de Ferrari per endur-se el mundial. El panorama pintava bé. El negre estampat a la corba Schumacher i sortint desè, els Ferraris dominant la sessió de qualificació del dissabte i amb un ritme de cursa clarament superior al dels McLaren,.... i va i, encara no ho he assimilat, es posa a diluviar 15 segons després de prendre la sortida. Raikkonenm, primer, i Massa (que havia passat a l’aspanyol) dominaven clarament el Gran Premi, escapant-se i deixant clar que ells serien els dominadors . Alonso, tercer, contemplava impotent com no podia fer res per aturar els monoplaces vermells i el negre, perdut a la meitat de la graella, feia mans i mànigues per apropar-se als de davant. I llavors ..... va començar el desastre. Enmig de la pluja el Raikkonen no va tindre collons d’encertar l’entrada del Pit Lane (casi s’ostia), havent de fer així, una volta supletòria amb els pneumàtics de sec en una pista completament inundada i arruïnant, altre cop, les seves opcions de victòria. Però no acaba aquí la cosa, ja al revolt anterior (una S en pujada que s’agafa en segona i pujant als pianos tot el que es pugui) ja l’havia cagat.
Nedant tranquil·lament en un mar de confiança, ironies de la vida, encara confiat vaig pensar: “Collons, mira que n’és de ruc aquet. Encara la cagarà entrant al box” I pam!!! Dit i fet. Quina manera més idiota de complicar-se el mundial!! Perquè dius: “Com que li porto 40 punts al segon, me puc permetre un parell de cagadetes a cada GP”. Però no!!! Aquest no és el teu cas Timmy. Tu, per si encara no te n’has assabentat, vas 30 punts per sota. Però be, fent un acte de fe, i veient Massa “sobrat” i dominant a plaer la cursa, no vaig perdre la confiança per culpa de l’enèsim (i que no serà l’últim) error del Timmy. Ja ho diuen, que l’alegria a casa del pobre acostuma a durar poc. I com per art de màgia en només cinc minuts va canviar tot. Primer amb l’abandonament del Timmy (quantes vegades ho ha fet ja aquest any? És rècord?) i després, amb l’aspanyol disfressat del brau de l’ Osborne, envestint sense contemplacions a Massa per posar-se primer. Estava abatut, trist i desesperat fins que vaig veure un Felipe Massa que, fora de si, increpava a l’aspanyol, l’engegava a la merda i l’amenaçava de cara al GP d’Hongria. Veure Massa dient-li de tot al Fernandito em va fer tornar a confiar. Esperem que ara duri una mica més. (eh Timmy?!, aspavil).

dimarts, 24 de juliol del 2007

Buiaki Awards.

Estiu + mobbing a la feina = molt temps lliure. Així, fruit de la poca feina que tinc m’he pensat una nova secció, els Buiaki Awards. Una secció on, mensualment, és premiarà al personatge, ja sigui esportista, polític o jueu, que hagi destacat sobre la resta.

Els nominats en aquesta primera entrega dels Buiakis Awards són: Antonio “talentino” Cassano per haver tingut, al més de febrer, una lesió de 15 dies al seu turmell dret i aconseguir arribar a l’agost sense entrenar ni un sol dia. A més a més, ha pensat en denunciar al Madrid per mobbing laboral. La Maria Isabel, del Minoria Absoluta, per el seu súper hit del “Tiburón”. Link: http://rapidshare.com/files/44409986/tiburon_maria_isabel.mp3 Michael Vick (“el asesino de perros” segons diari Marca) per organitzar baralles de gossos en més de 6 estats al llarg dels últims anys. Superestrella de la NFL, top ten en temes salarials, futur membre del Hall of Fame,... està apunt d’arruïnar la seva carrera i entrar a la presó gràcies a les seves baralles canines. Un detall, els gossos que no resultaven morts en la lluita, eren electrocutats a mode de distracció entre combat i combat. Crhis Benoit, ex Superestrella de la WWF i la RAW americanes per, estant fins al cul d’asteroides, assassinar a cops la seva dona i als seus fills per acabar suïcidant-se. El premi per el guanyador és la realització del recull de les seves principals fites, ja siguin esportives o no, en un article al bloc.

A votar s’ha dit.

Disfressant-me de politòleg. Quatre anys de carrera havien de servir d’algo, no?

He de confessar que vaig deixar de llegir el Jueves fa anys, concretament, quan vaig començar a tenir coneixements polítics (pocs això si) i consciencia de país. Me la sue que, per molt injustificat que sigui, els hi hagin segrestat la portada, sincerament. Però es que no m’he n’he pogut estar. S’ha muntat un pollastre descomunal, han sortit tots els sociates pijipis defensant la llibertat d’expressió, els valors democràtics de l’estat aspanyol,…
La gota que ha fet besar el got de la meva paciència ha estat les declaracions de la Maria Teresa Fernandez de la Vega (Mª Teresa de Calcuta segons la dels pits operadíssims del programa “Feos contra Tontos” de Telecinco) titllant les mesures ordenades per el jutge Juan del Olmo com a “pròpies del passat”, i donant a entendre que des del govern de les espanyes s’haurà de fer una profunda valoració de si, actualment, te sentit o no el fet de segrestar publicacions. Aquí, indignadíssim amb aquesta actitud hipòcrita, van venir-me al cap les actuacions contra els diferents rotatius bascs clausurats no fa gaires anys, els posteriors judicis polítics i l’empresonament dels seus editors (aquí s’hi ha de llegir Egunakaria, Egin, Ardi Bektza,...)..... I NINGÚ VA AIXECAR LA VEU!!! Però clar, aquestes altres actuacions “pròpies del passat” ja queden massa lluny. Tot i no compartir els ideals polítics d’El Jueves, des d’aquí em solidaritzo amb la seva causa i els hi dono tot el meu suport. Avere si ara, ells em donen part dels beneficis que trauran gràcies a aquest segrest més “mediàtic” que no pas altra cosa.

dilluns, 9 de juliol del 2007

Che Spettacolo.

Tard i malament, com sempre, vull destacar la gran victòria del Doctor Rossi al TT d'Assen, a la catedral.

Algú dubta que Rossi és el millor de tots els temps? Ni Doohan ni òsties, ROSSI!. Perquè Rossi, ha guanyat a 125cc, a 250cc, a 500cc i a Moto Gp (el primer de la història en guanyar en les 4 categories).Però, a més a més, ha guanyat també amb motos de 900cc, de 800cc (les d'enguany), amb motors de 2 temps, de 4 temps,.....

En resum, ha guanyat a tothom i de totes les maneres. Tot i més. La trajectòria de Rossi no hauria de deixar marge al dubte, ja que a més a més dels títols, de les poles, les victòries (estadísticament, més de la meitat de curses que ha disputat a la categoria reina les ha guanyat) i dels podis (crec que està en més d'un 80%), ha deixat tot un reguitzell d'avançaments i de moment memorables.

El que va fer a Assen, de l'11é al 1é, tot i ser una fita increïble, inimaginable per la resta dels pilots, per ell, no és res fora de lo normal, ja que amb la remuntada d'Holanda, ja ho ha fet 3 cops a la categoria reina. Però ojo, ho ha fet en sec, sense caigudes massives ni coses estranyes. A Donintong, Sanchering i Assen va avançar a tots i cadascun dels 10 pilots que el precedien, cavalcant inexorablement cap a la victòria.

Senzillament espectacular. Ara ha anunciat que es retirarà del mundial als 32 anys (d'aquí 4) per passar, molt probablement, al món dels rallys. Així doncs, a partir d'avui, i fins que el “Caníbal” se'ns retiri (també l'anomenen així a Itàlia), no ens queda més remei que amorrar-nos a la pantalla i procurar de retenir a la memòria totes les seves maniobres, perquè, desenganyem-nos, com ell, mai n'hi haurà cap.

A gaudir de l'espectacle.