dimarts, 19 de juny de 2007

G.P EUA i Canadà. Periple americà 07.

S'ha acabat el periple americà amb un clar triomfador, Hamilton. En uns circuits, a priori, favorables als ferrari, aquest xicotet de color ha aconseguit, sense que ningú l'incomodi, les seves primeres dos victòries a la F1. Amb això, a més, s'ha col·locat líder a una distància respecte del segon de gairebé un GP.
El tercer i el quart, mal que hem pesi, estan en un 80% (sóc massa optimista) de perdre el mundial de pilots (ja no cal parlar del de constructors). O hi ha una davallada històrica a McLaren (que ja pot ser), o s'apareix la verge als de Maranello, o aquest mundial ja està perdut, condemnant-nos així a tots els de Ferrari, a veure com es passegen els McLaren d'ara fins a l'octubre.
El cotxe, que tan be pintava a l'hivern, ara, de cop, ja no corre. Ni a les rectes ni a les corbes destaca, confirmant així, que aquest any, tornem a tenir un monoplaça més que mediocre.
Massa, per la seva banda, ha complert. Expulsat injustament a Canadà (on hagués fet podi com a mínim) va haver-se de limitar a veure com, volta rere volta, s'escapaven els seus rivals sense que ell pogués fer res per atrapar-los.
Menció a part pel Timmy. Per favor, que algú el foti fora ja de Ferrari! El xiquet, confirmant tots els mals auguris de quan corria amb McLaren, no val per guanyar un Mundial. És un pilot mediocre, irregular, poc agressiu, propens a cagar-la, no sap sortir,... Massa errors per aspirar, encara que sigui portant un ferrari, a la victòria final.
A destacar les sortides. Portem uns 8 GP i en tots, excepte el primer, ha perdut una mitjana de dues posicions abans d'arribar al primer revolt. Que s'ho faci mirar. Tot i així, cagades a dojo incloses, el prefereixo abans que a l'aspanyol. Es diu a Itàlia que el Fernando correrà l'any vinent amb Ferrari. NO!! Mai!!! Abans prefereixo vere al Timmy fent mania que la bandera aspanyola al cantó del nom de Ferrari. Mai, això mai!. Ironies de la vida, porto dos GP animant a un McLaren que, a més a més, el pilota un negre. Qui m'ho hagués dit. Esperem que els Ferraris es recuperin, perquè si no m'espera un any molt i molt llarg. Per acabar felicitar al Kubica per la seva demostració de Canadà. Qui deia que a la F1 no es podia fer adelantaments? El bo d'en Robert va aixafar aquesta teoria realitzant-los de dos en dos ..... i, per si això fos poc, de cap per avall. Molt bonica la maniobra, la pròxima fes-la amb un que jo sé.

dimecres, 13 de juny de 2007

Ocean’s fourteen.

Ahir a la nit, a la plaça de toros on juga la secció de bàsquet del Real Madrid Club de Fútbol, va presentar-se en societat la quarta entrega de la ja famosa saga de les aventures del grupet encapçalat per Clooney i companyia. Aquesta quarta part, però, no te el glamour de les altres tres ja que es 100% made in Spain. Aquí no s’assalten els casinos més poderosos de la Vegas (la víctima d’aquesta nova entrega és la Penya), els protagonistes no són ni guapos ni elegants (el “nàpia” Mumbrú, l’ultra sur de 2’12 Hervelle,....), les noves aparicions no són tan estel·lars com les d’abans (Arteaga, Hierrezuelo i Conde no poden ni comparar-se amb la Zeta Jones, Andy Garcia,... però mira que n’arriben a ser de fills de putes),.... Tot i que la forma és diferent, l’argument és el mateix. UN ROBATORI. Jo hem pregunto, i perquè no fan ja el decret que digui que el Barça ha de jugar l’Eurolliga cada any i ja està? Mira que m’he n’hagués estalviat de patiments. La Penya ja hagués sabut per avançat que no hi tindria res a pelar a partir de les “semis” i s’hagués plantat a la capital del Reino amb el pre-mini C (i tot i això, a l’equip verd i negre encara hi hagués hagut més esme que no pas al Madrid). Mecagontot cinc vegades. No donava crèdit del que estava veient. No podia estar passat, no ho podien fer mes descarat. Clar, que vist el que s’ha vist en aquestos playoff , no va estranyar-me gens. La falta fora de temps a Gran Canaria, la impunitat per pegar a Rudy, l’eliminació de la norma dels 3 segons a la zona quan la Penya defensa,... però lo que va passar ahir és la polla (això ja ho vaig dir quan lo del canàries, però es que això encara ho supera). Tot estava fet i decidit des de fa temps. El Barça havia de jugar a l’Eurolliga i la final de la ACB havia de ser un Barça – Madrid per aprofitar la tensió del futbol i acabar-se d’omplir les butxaques tots (teles, ACB, i els clubs implicats). Quan t’han sentenciat, quan t’han condemnat a mort ja no hi pots fer res. Com s’ha vist lluitar no serveix de res (bé, serveix perquè et fotin d’òsties fins a rebentar). Ja paro, estic massa encès i emprenyat i no hem surten les paraules. No era això el que volien? Doncs ja ho tenen. Ara només toca esperar que l’any vinent els equips europeus els posin al lloc que es mereixen. FILLS DE PUTA. PD: per molt cremat que s’estigui amb els àrbitres, amb el Madrid i amb l’ACB, no s’ha d’oblidar que el Barça no és innocent.
PD 2: que prenguin nota del Tour i que la lliga no la guanyi cap dels dos fills de puta que la disputen.