dimecres, 13 de juny del 2007

Ocean’s fourteen.

Ahir a la nit, a la plaça de toros on juga la secció de bàsquet del Real Madrid Club de Fútbol, va presentar-se en societat la quarta entrega de la ja famosa saga de les aventures del grupet encapçalat per Clooney i companyia. Aquesta quarta part, però, no te el glamour de les altres tres ja que es 100% made in Spain. Aquí no s’assalten els casinos més poderosos de la Vegas (la víctima d’aquesta nova entrega és la Penya), els protagonistes no són ni guapos ni elegants (el “nàpia” Mumbrú, l’ultra sur de 2’12 Hervelle,....), les noves aparicions no són tan estel·lars com les d’abans (Arteaga, Hierrezuelo i Conde no poden ni comparar-se amb la Zeta Jones, Andy Garcia,... però mira que n’arriben a ser de fills de putes),.... Tot i que la forma és diferent, l’argument és el mateix. UN ROBATORI. Jo hem pregunto, i perquè no fan ja el decret que digui que el Barça ha de jugar l’Eurolliga cada any i ja està? Mira que m’he n’hagués estalviat de patiments. La Penya ja hagués sabut per avançat que no hi tindria res a pelar a partir de les “semis” i s’hagués plantat a la capital del Reino amb el pre-mini C (i tot i això, a l’equip verd i negre encara hi hagués hagut més esme que no pas al Madrid). Mecagontot cinc vegades. No donava crèdit del que estava veient. No podia estar passat, no ho podien fer mes descarat. Clar, que vist el que s’ha vist en aquestos playoff , no va estranyar-me gens. La falta fora de temps a Gran Canaria, la impunitat per pegar a Rudy, l’eliminació de la norma dels 3 segons a la zona quan la Penya defensa,... però lo que va passar ahir és la polla (això ja ho vaig dir quan lo del canàries, però es que això encara ho supera). Tot estava fet i decidit des de fa temps. El Barça havia de jugar a l’Eurolliga i la final de la ACB havia de ser un Barça – Madrid per aprofitar la tensió del futbol i acabar-se d’omplir les butxaques tots (teles, ACB, i els clubs implicats). Quan t’han sentenciat, quan t’han condemnat a mort ja no hi pots fer res. Com s’ha vist lluitar no serveix de res (bé, serveix perquè et fotin d’òsties fins a rebentar). Ja paro, estic massa encès i emprenyat i no hem surten les paraules. No era això el que volien? Doncs ja ho tenen. Ara només toca esperar que l’any vinent els equips europeus els posin al lloc que es mereixen. FILLS DE PUTA. PD: per molt cremat que s’estigui amb els àrbitres, amb el Madrid i amb l’ACB, no s’ha d’oblidar que el Barça no és innocent.
PD 2: que prenguin nota del Tour i que la lliga no la guanyi cap dels dos fills de puta que la disputen.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Borgero, tens més raó que un sant. Vaig indignar-me com mai... Com pot ser que en un partit tan brut la Penya només llanci 12 tirs lliures? Com pot ser que Aíto demani un temps mort i triguin un minut a donar-li quan el partit ja està decidit? Com pot ser que es repeteixi el primer tir lliure que falla Bullock? Com es pot pitar una antiesportiva en un rebot perquè un madridista de merda es tira a terra? Massa preguntes, massa indignació. Si més no, tornem a estar a l'èlit del bàsquet, i la final se l'emportarà aquell que posi més diners a sobre la taula (així han anat les semis).

Subscric les teves paraules: FILLS DE LA GRAN PUTAAAAAAA!!!

Anònim ha dit...

Cert... No parlaré dels nombrosos (i sospitosos!) errors arbitrals que es van viure el passat dimarts, estan més que comentats per tots nosaltres, i crec que no cal donar-li més voltes! El tir lliure repetit, la técnica al Paco, la no decalificació d'Hervelle, les mil penetracions frenades amb falta que no es van pitar, etc! Aquet dia ens haguessin pitat mans si calia per que perdissim la possesió!!
La Penya no podia arribar a la final per un parell de motius, i per conseguir-ho van utilitzar el "recurso fácil", els arbitres!
En primer lloc, la Penya no podia passar perquè els senyorets del Barça havien de jugar l'Eurolliga. Com podia ser que un club que es gasta 22 milions d'€ jugui l'any que ve la ULEBCUP??? impossible! Els Sr. Laporta no podia anar al palau a veure un Barça-KK Novomesto o un equip d'aquest nivell! Com podia l'ACB, la lliga més potent d'Europa tenir un dels seus equips històrics jugant una competició secundaria, intrassendent...? Tot això era evitable (a costa del Joventut) i han conseguit evitar.
El segon motiu era que la Final ha de ser la que més interessi, econòmicament parlant cla! Per desgràcia vivim en un país on el futbol es l'esport rei, on un Recreativo-Albacete el poden mirar centenars i milers de persones, però que un partit de la Final d'ACB pot passar totalment inadvertida... Excepte si és un Barça-Madrid! És el derbi, la rivalitat del futbol jugada en un pavelló cobert i que en lloc de pegar-li patades a la pilota es fica dintre un cèrcol, etc etc! L'ACB prefereix tenir una final seguida per multitud de fanàtics del Barça i del Madrid (no del baàsket!) que no pas una final on juguin els dos millors equips de la temporada! El Sr. Portela i companyia han conseguit que l'ACB hagi aumentat d'interès últimament, firmant contractes televisius amb TV3 (tvBarça pels amics) i gràcies a que TV2 fa un partit semanal alhora -habitualment del Madrid, perquè Espanya és així-. Però el que no és legítim és que les televisions supeditin els resultats, fet que s'ha constatat ara. Quan les coses s'han posat malament perquè es donés la final més atractiva televisivament s'ha fet fora al rival incòmode, una Penya que pràctica el millor basket d'atac de tota la lliga (indubtable només per la cantitat d'all-ups, esmaxades i robades-contratacs per partit).
Tot i que la Penya s'ha merescut ser finalista (i qui sap si campió) de l'ACB, no se l'ha deixat estar on li corresponia... Per acabar felicitar-los, perquè té molt mèrit fer el que han fet i contra qui ho han fet, res se'ls pot recriminar... Quan veus coses així, la primera reacció es el cabreig, la indignació, el malestar amb tot... Però quan la sang es refreda i ho mires tot amb més perspectiva t'acaves adonant que estàs orgullòs del que has aconseguit, enfrontant-te amb gent i institucions molt per sobre teu, que has dona't la cara amb honestitat. Sincerament, jugar la final i l'Eurolliga em feien molta il·lusió, molta més del que us penseu, però encara m'agrada més dormir amb la conciència tranquila (cosa que no podran fer molts dels que he nomenat aquí!)

vividor mamat ha dit...

kiko no fotos comentaris tan llargs