Buiaki Awards.

Estic gratament sorprès de la implicació dels candidats i del seu esforç per aconseguir un Buiaki Award (no hi ha cap premi en joc, però). La veritat és que, molt a pesar dels supporters del gran Tomas Roncero, aquest premi te un clar guanyador. El dia que el consell de redacció del Buiaki Blog va plantejar la pregunta, ho va fer buscant la victòria de McLaren (que se la mereixien, eh!). Però es que els últims fets ocorreguts han sigut excessius, tant que s'ha decidit concedir a McLaren, i a Ron Dennis, clar, el Buiaki Award del ridícul a títol pòstum, retirant, a més a més, l'opció de tornar-ho a preguntar un altre cop. Així, des d'aquest blog caspós, sempre tindrem present els esforços realitzats per aconseguir el premi i actuarem en conseqüència, tractant-vos com us mereixeu. Tant s'ho mereixen els de McLaren? Us preguntareu alguns. Doncs clar que sí. Aquesta gent han aconseguit que els aspanyols se'n fotin ... i amb tota la raó del món. L'han cagat tant que no els hi queda més remei que abaixar el cap davant les aberracions procedents de l'aspanya profunda. Això si, que no hagi guanyat el negre no amaga el ridícul espantós de l'Alonso (que no ca tenir collons de guanyar tot i portant-li 4 punts d'avantatge al Raikkonen). Que esteu celebrant, idiotes???

Ofizialtasuna?.... y ezo qe é?

Peu de foto: "Un grupo de jugadores de la Segunda División Española portando una pancarta en Caracas en honor de Chávez y De Juana Chaos. Lo que dice la pancarta, sinceramente, no lo hemos comprendido porque hay muchas faltas de ortografia".

Perla, insuperable, publicada a La RAZON el diumenge 24 de juny de 2007, a la secció "Vivir el Domingo".

AL•LELUIA.

Miracle!!!!!!!

A la novena va la vençuda. Molt bé Timmy. No només no has perdut cap lloc a la sortida (ja tocava) si no que, a més a més, has aconseguit avançar al xicotet negre aquell. Felicitats, tan sols t’ha costat 6 mesos aprendre a fer les sortides. Amb aquest ritme, l’any 2020 potser ja estaràs preparat per lluitar per el mundial. Des d’aquí, la més sincera enhorabona.

Ocean’s fourteen.

Ahir a la nit, a la plaça de toros on juga la secció de bàsquet del Real Madrid Club de Fútbol, va presentar-se en societat la quarta entrega de la ja famosa saga de les aventures del grupet encapçalat per Clooney i companyia. Aquesta quarta part, però, no te el glamour de les altres tres ja que es 100% made in Spain. Aquí no s’assalten els casinos més poderosos de la Vegas (la víctima d’aquesta nova entrega és la Penya), els protagonistes no són ni guapos ni elegants (el “nàpia” Mumbrú, l’ultra sur de 2’12 Hervelle,....), les noves aparicions no són tan estel·lars com les d’abans (Arteaga, Hierrezuelo i Conde no poden ni comparar-se amb la Zeta Jones, Andy Garcia,... però mira que n’arriben a ser de fills de putes),.... Tot i que la forma és diferent, l’argument és el mateix. UN ROBATORI. Jo hem pregunto, i perquè no fan ja el decret que digui que el Barça ha de jugar l’Eurolliga cada any i ja està? Mira que m’he n’hagués estalviat de patiments. La Penya ja hagués sabut per avançat que no hi tindria res a pelar a partir de les “semis” i s’hagués plantat a la capital del Reino amb el pre-mini C (i tot i això, a l’equip verd i negre encara hi hagués hagut més esme que no pas al Madrid). Mecagontot cinc vegades. No donava crèdit del que estava veient. No podia estar passat, no ho podien fer mes descarat. Clar, que vist el que s’ha vist en aquestos playoff , no va estranyar-me gens. La falta fora de temps a Gran Canaria, la impunitat per pegar a Rudy, l’eliminació de la norma dels 3 segons a la zona quan la Penya defensa,... però lo que va passar ahir és la polla (això ja ho vaig dir quan lo del canàries, però es que això encara ho supera). Tot estava fet i decidit des de fa temps. El Barça havia de jugar a l’Eurolliga i la final de la ACB havia de ser un Barça – Madrid per aprofitar la tensió del futbol i acabar-se d’omplir les butxaques tots (teles, ACB, i els clubs implicats). Quan t’han sentenciat, quan t’han condemnat a mort ja no hi pots fer res. Com s’ha vist lluitar no serveix de res (bé, serveix perquè et fotin d’òsties fins a rebentar). Ja paro, estic massa encès i emprenyat i no hem surten les paraules. No era això el que volien? Doncs ja ho tenen. Ara només toca esperar que l’any vinent els equips europeus els posin al lloc que es mereixen. FILLS DE PUTA. PD: per molt cremat que s’estigui amb els àrbitres, amb el Madrid i amb l’ACB, no s’ha d’oblidar que el Barça no és innocent.

PD 2: que prenguin nota del Tour i que la lliga no la guanyi cap dels dos fills de puta que la disputen.

Quan en una eliminatòria al millor de cinc ...

Quan en una eliminatòria al millor de cinc has de guanyar 4 a 1,.... i jugant 5 contra 8. Molt s’està parlant aquestos dies de maletins i de primes a tercers. La culerada està indignada perquè creu que el Madrid ha sucat al Getafe i que per això ahir gairebé rebenten a Ronaldinho i a Messi. El tarannà merengue dona per això i per a molt més (ja en parlaré un altre dia), però els culers, a l’hora de sucar, tampoc es queden endarrere. Que és pitjor, primar a un tercer si aquest guanya o comprar amb diners allò que al camp no s’ha pogut assolir? Aquest any, el gran Barça ha fet figa en el 99% de les seves seccions. Perdran una lliga, que la majoria ja tenia coll avall, contra un equip que, atenció, va tardar més de 6 mesos en tenir un president confirmat, que al desembre ja havia fotut fora a l’entrenador (Capello) al capità (Raúl) i a mitja plantilla més, que estava qüestionat per tothom, que ningú hi creia, que no juga a futbol (millor dit, que practica el futbol rupestre de pilotada cap amunt i avere que en traiem), que aparta al jugador més enforma de l’equip (i aquest, espavilat com pocs, aprofita per firmar un contracte de tres parells de collons amb els Gallaxy),.... Desenganyeu-vos, que per molta pasta que pagueu al Saragossa o al Mallorca, aquestos dos no tenen res a fer. Per molta ràbia que faci, no cal dubtar de que el Madrid serà, mal que hem pesi, campió. Del Barça B millor no parlar-ne. A cop de talonari assoliran una plaça que al camp han perdut. No gaire millor està l’Handbol. Fora de la Champions, sense opcions a guanyar el campionat de lliga a partir de la jornada 7, fent el ridícul a Europa (va perdre de 10),.... El cas més significatiu és, sense cap mena de dubte, el del Winthertur F.C Barcelona (o Far$a pels amics). Amb un pressupost de més de 20 milions d’euros no han tingut collons, ja no parlo de guanyar la lliga, ni de classificar-se en tercre lloc a la ACB. No explicaré lo dolents que són perquè ara no en tinc ni temps ni ganes (hem remeto al Tercers per decret o al Circo de tres pistes). Hi ha una espècie de mà negra (blaugrana en aquest cas) que mou el fils perquè el Barça pugui anar a l’Eurolliga l’any vinent. I com que ja no depenen d’ells tots els moviments se centren el putejar i fer perdre a la Penya. Bertomeu, Portela, Laporta, De la Maza,... tots aquestos treballen per un mateix objectiu, que el Barça jugui la màxima competició continental. No en tenien prou amb els convenis de tres anys? Que poc s’ho pensaven que Barça i Madrid en quedarien fora a les primeres de canvi. Que passa si quan per lo civil no pots assolir un objectiu? Doncs que recorres a lo penal! I que significa recórrer a lo penal? Doncs que la Penya, per A o per B, per activa o per passiva, no ha d’eliminar al Gran Canària (així el Barça estaria a l’Eurolliga). I com se fa això? Doncs xiulant amb lo cul (que dirien els innocents) o amb tota la mala fe del món. Xiulant a consciència, intencionat, teledirigit des de dalt. No havia vist mai uns arbitratges tan lamentables. Però es que lo que va passar ahir ja és la polla!!! S’acaba el partit i, gairebé un segon després, va l’idiota aquest i pita falta de l’Archibal sobre, amb tots els respectes, el somalí de 2 metres. Aquesta decisió, que al final va ser definitiva, no feia res més que culminar aquest “clínic” arbitral sobre com impedir que un equip guanyi. Si be cal dir, que el joc del Joventut no ha estat brillant (que si Bennet hagués ficat els dos tirs lliures tot això no estaria passant), s’ha d’assenyalar que el causant d’aquesta falta de d’encert han estat els àrbitres. Durant tota la sèrie han carregat de faltes als homes claus de la Penya, han permès un defensa sobre Rudy digna del lluitador més brut de la WWF, han “capat” en R. Rubio xiulant falta cada cop que robava la pilota (això no ve de nou, al Palau ja va passar), no han xiulat mai 3 segons quan, més d’un cop, els pivots del Gran Canària han acampat a la zona,....

Són massa cosetes com per pensar que tot això és fruit de la casualitat. D’entrada ja veus que els arbitres no en saben, però quan només s’equivoquen en contra d’un equip ja hi ha alguna cosa que comença a fer pudor. Que el Barça suqui al Gran Canària per guanyar ho trobo be (si els jugadors són uns mercenaris i només corren per la pasta es problema seu i no meu) però ara, que tots els estaments de la ACB estiguin, digues-li comprats, digues-li confabulats, ja passa de “castany a obscur” (que se t’inflen los collons, vaja). Però ojo, maleïts culers. No us penseu pas que amb això en tindre prou per derrotar a la Penya. Cal molt més per matar-nos. Tot i estar jugant contra tot (i contra tots) estic convençut que passarem, encara que haguem de guanyar 4 de partits enlloc dels 3 reglamentaris..

P.D: De la Maza, fill de puta.

Tots a Glasgow …. o no.

A hores d’ara, gairebé les 18h se veu que encara hi ha més de 500 periquitos tirats a l’aeroport del Prat, esperant, ja s’hi poden posar fulles, que el seu vol fictici s’enlairi destinació Glasgow. Que els donguin!!. Aquest matí, a les 8h, mentre esmorzava tot tirat al sofà del menjador, als Matins de TV3 han connectat amb l’aeroport del Prat. Ni els titulars, ni l’avanç de la previsió del temps, ni el trànsit ni re. Connexió amb l’aeroport del Prat per informar de que els vols que havia contractar la federació de penyes de l’Espanyol no existien i que, per tant, no tenien mitjà de transport per anar a veure la final. Me n’he alegrat. He pensat: “que us donguin, que tampoc no us hi mereixeu anar”. I amb una rialla a la cara, i una napolitana de xocolata a la mà, he enfilat cap a la feina.

Mentre esperava que arribés el tramvía, he canviat d’opinió. Vull, de tot cor, que aquest mig miler de periquitos arribin a temps per veure la final. Si sí, ho vull. I ho vull perquè estic convençut de que perdran, i de molt, i no vull que se n’escapin. Vull que arribin al camp amb la il·lusió d’aquell que sap el destí li deu una UEFA, amb el convenciment de que es farà justicia,.... i que llavors, al cap de 90 minuts, i amb tres gols al sarró, comencin a plorar, reneguin i es caguin amb la mare que va fer-me (si això els alleuja) i que pateixin la humiliació de la derrota.

Ja ha passat molt temps des de lo de Leverkusen i ja no se’n recorden que ells, els pericos, són un club perdedor, mediocre, condemnat a fracassar, a fer pena i a cagar-la.

Ara van crescuts pel món. Treuen pit i presumeixen. I per això, avui tots aquestos han d’arribar a Glasgow, per patir una cura d’humilitat, perquè els tornin a posar al lloc que es mereixen.

Si depengués de mi, d’aquesta no us en escaparíeu tan fàcilment.

Los cojones soy yo de izquierdas

Avui inaugurem secció. “Si fos de tu, vergonya me’n donaria de ser així.”

En aquesta secció faré un recull de la vida i obra de tots aquells personatges que, per alguna o altra raó, odio, em fan fàstic,.... (Eto’o no hi entra ja que, degut a la seva magnitud, disposa d'una secció pròpia. Òstia, merda, això no ho volia dir. Rectifico. A partir d’avui, 19.03.2007, em declaro fan incondicional d’Eto’o i, perquè en quedi constància, li dedicaré dos articles lloant-lo). I qui millor per inaugurar aquesta secció que Salva Ballesta? L’honor d’inaugurar secció li recau a ell gràcies al ja famós “le tengo más respeto a una caca de perro” en desposta a la pregunta sobre que n’opina de l’article de l’Oleguer (se l’haurà llegit?). Aquesta frase m’ha servit d’excusa (o motivació, digues-l’hi com vulguis) per fer-ne un article. L’avantatge de fer un article sobre aquest tipus de personatge és que es retrata sol. Només cal limitar-se a recollir les seves “perles”, no cal afegir-hi res. Només faré un comentari al respecte del tema. No m’ha agradat gens l’equivalència feta per la majoria de periodistes entre Oleguer i Salva Ballesta. Per molt que diguin Oleguer i Salva Ballesta no estan al mateix sac. És d’una gran incultura política equiparar-los (i de fill de puta), ja que així és criminalitza l’opinió d’Oleguer posant-la a l’alçada de l’aberració dita per un feixista que, per lèxic, hauria d’estar fent P-3 (Sergi Pàmies en defineix el seu pensament com “glandular”, que emana dels òrgans testiculars o dels budells). He de dir, sense que serveixi de precedent, que Oleguer té raó. Això si, d’Oleguer, ara, només espero que no em falli, que no es faci enrrera . Està essent criminalitzat, perseguit, jutjat i condemnat sense motiu. Els espanyols són, entre moltes altres coses, uns rancorosos. Ni obliden ni perdonen. D’Oleguer, tard o d’hora, se n’intentaran revenjar, putejant-lo on més mal li pugui fer. Espero, Oleguer, que no cedeixis perquè jo et donaré tot el meu suport (que ja és més de lo que fa el Barça com a institució i Laporta com a president). Res més. Fins aquí. Amb aquest tipus de gent no cal perdre-hi ni un segon més. A continuació les “perles” més destacades que han sortit de la boqueta de Salva Ballesta. Recull de les declaracions fetes a la web de no se quin crepuscle d’extrema dreta: P: ¿Se considera un hombre religioso? S. B. Por supuesto, Cristiano. P: ¿Quiénes fueron sus ídolos futbolísticos de niñez? ¿Y los no futbolísticos? S. B. Hugo Sánchez solo como jugador. García Morato, (As de la Guerra Civil) y Rudel (Piloto Alemán) P: ¿Por qué cree que en el mundo del balón están tan mal vistos patriotas como Di Canio, Arizmendi o Usted mismo en sus celebraciones? S. B. No solo en el mundo del balón, hoy en día esta mal visto el sentirse Español y el defender a tu País. P: ¿Jugaría en la selección de fútbol de su comunidad autonómica si se lo pidiesen? S. B. ¡NO! P: Ordéneme por su importancia personal de mayor a menor estas palabras: (Familia, Fútbol, Dios, Ejercito y Patria). S. B. Dios, Familia, Patria, Ejército y Fútbol. P: ¿que opinión tiene sobre la Soberanía del Peñón de Gibraltar? S. B. ¡GIBRALTAR ESPAÑOL! P: ¿Qué opinión tiene sobre la monarquía en general y sobre la que tenemos en particular? S. B. ESPAÑA ESTA POR ENCIMA DE TODO P: ¿Qué opina de que Ceuta y Melilla al parecer no se merezcan la visita del actual Monarca y que para que un Jefe del Ejecutivo Español pueda ir a visitarlas ante deba pedir permiso a Marruecos? S. B. Que es una vergüenza. P: ¿Cuál es su opinión sobre las Fuerzas Armadas españolas?, en caso desfavorable ¿Cómo articularía Vd. Las FF.AA. para el correcto cumplimiento de sus funciones? S. B. Para mi se están devaluando las Fuerzas Armadas y creo que los Altos Mandos deberían dar un taconazo, aun poniendo su cargo a disposición del Político de turno. P: ¿Qué opina usted del supuesto golpe de Estado del 23-F? S. B. Se podrían decir tantas cosas... Pero me gustaría conocer a Tejero. P: Por ultimo ¿desea dedicar unas palabras para los miles de Camaradas usuarios de Infonacional? S. B. ¡A ESPAÑA SERVIR HASTA MORIR! A ver si no mandan quitar esta parte del cuestionario como en Lérida. Transcripció íntegra d’una entrevista feta per De la Morena (El Larguero de la SER) a Salva Ballesta quan aquest jugava al València. De la Morena: ¿Los goles los sigues celebrando con el saludo militar no? Salva: Por supuesto, esto es algo que nunca va a faltar, a lo mejor hay alguno que no y tal; pero bueno, nunca va a faltar porque yo me siento súper identificado con…, con mi vida, porque mi vida está ahí metida y estoy orgullosísimo de eso y…, y con eso moriré. De la Morena: Andate con cuidado, que te escucha Aznar, y te manda para Irak. Salva: Pues si me hace ir voy el primero De la Morena: Buah, pero tu esto lo tienes claro ¿no?; pues mira pídelo, que a lo mejor alguno se viene para aquí con tu puesto. Salva: Te puedo asegurar que todos los militares que van allí, si son militares de verdad, que además lo son, van encantadísimos, porque es su obligación. De la Morena: No discutamos de esto que me das pánico, me pones los pelos de punta, ¿y no te ilusionaría más ir a Portugal, a la Eurocopa? Salva: Yo siempre he dicho que defender a tu país, en la faceta que sea, ya sea como futbolista o como tu dices, de militar, o de escayolista es lo máximo que le puede pasar a una persona, y para mi pues es normal, yo no hay nada que cambie por defender a mi país por la bandera nacional, en el mundo del fútbol. De la Morena: Me cago en la leche, es que hace unos días te oí decir que…, que para ti era más importante España que tu familia. Salva: A los cinco minutos que oyó mi padre esto, me llamó y me dice: "eres el que más cojones tienes de toda España, y así tiene que ser, y como no digas eso te desheredo". De la Morena: ¿Tu padre que está en Irak? Salva: No, ya está retirado De la Morena: ¿Es verdad que en la suela de tus botas has puesto Aupa España? Salva: Lo tengo como en los caballos, ¿has visto la señal que le meten a los caballos con el hierro incandescente?, pues igual yo. De la Morena: O sea que debajo de las botas pone: Aupa España. Salva: Arriba España De la Morena: Dios mío… Salva: Pero es que es algo que no entiendo, no es algo que tenga que ser anormal, es que así tenemos que ser todos los espanyoles. Porque es que tu vas a cualquier país i defienden a muerte su bandera, tal. Y es que aquí parecemos todos gilipollas. Que es algo que…, que no. Una cosa es que llevan la banderita de España y parecen que es de ultra no se qué. Y no, no. Que la bandera de España es la bandera de tu país. De la Morena: No claro, que tu a lo mejor eres de izquierdas perfectamente y… sin ningún problema ¿no? Salva: POR LOS COJONES SOY YO DE IZQUIERDAS.

I ara que, Fernando?

Exhibició de Massa als entrenaments de Barhein. 3 dies i 3 millors registres, demostrant una progressió i una fiabilitat inigualables per els altres pilots. La imatge que deixen aquests últims entrenaments, però, no és la d'un Massa dominador, sinó la d'un Alonso mirant a peu de circuit, impotent i ressignat, com els monoplaces del Cavallino Rampante avancen inexorablement cap a un nou títol mundial. I ara que, Fernando? Com sempre, és ell contra el món. Tot l’hi està de cul, però, com que és el més bo, i a més a més aspanyol, sempre guanya. Comença plorant. El primer acte consisteix en estar sempre plorant (aquesta és la tàctica que feia servir el Sete. Tenia el suport d’Honda i deia que no guanyava perquè no l’ajudaven prou, ... en fi, no cal dir re del Gibernau). Plora i plora. Que si el cotxe és petit, que si el company no l’ajuda, que si Ferrari té massa diners, que què pot fer ell si el circuit afavoreix Ferrari (calla com una puta quan córrer per Mònaco i circuits que l’afavoreixen),... sempre plora. Llavors quan guanya comença el segon acte de la seva opereta. Diu que és el més bo de tots, que ho ha fet ell tot sol, que tot i les traves que l’hi han posat, ell se’n ha aconseguit sortir,.... Ho tornaré a dir. I ara que Fernando? L’excusa d’aquest any està cantada. Si no guanya és culpa de l’equip, que no hauran estat capaços de fer-li un bon cotxe i ell, clar, no ho pot fer tot. I l’any que ve? Jo aposto pel pneumàtics. Dirà que com que Bridgestone abans calçava Ferrari, aquestos tenen molt avantatge. Sempre plorant. La veritat però és molt diferent. Alonso és un pilot mediocre. Per potencial, com a molt, hauria d’estar al nivell de Button o Raikkonen. Gent jove, amb talent però sense la qualitat i el saber fer dels grans campions. Però ell, ell creu que es perquè és bo, ha tingut la llet per estar al moment i al lloc precís. Format a Catalunya de forma gairebé desinteressada, va tindre la llet de que Aznar (el feixista) fos amic íntim de Briatore i que finalment aconseguís convèncer-lo de que apostés per un aspanyol (no sense afluixar una bona quantitat de billets). Així, sota l’ombra “pepera”, li van començar a caure patrocinadors del cel. Que si Telefònica, Repsol, Mútua Madrileña, .... que, sumats a una llet increïble en l’àmbit esportiu l’han convertit el campió del món. Per mèrits, el seu primer títol mundial es podria haver repartit d’aquesta forma. 60% per Bernie Ecclestone (o com s’escrigui). Estava fart de veure guanyar a Schumacher, deia que el campionat no tenia emoció, que perdia diners (bé, no guanyava tant com abans),... així, després d’estudiar quina seria la forma de putejar més a Ferrari, va decidir que durant els GP no es faria canvi de rodes. Resultat, Bridgestone va fracassar i de retruc Ferrari. 30% gràcies a la incompetència de McLaren i a l’habilitat de Timmy Raikkonen per fer petar el monoplaça al lloc precís. El 10% restant li atribueixo al Fernandito que va ser capaç d’esquivar el McLaren cada cop que li petava als morros, evitant l’accident. El segon títol, Alonso, el va aconseguir única i exclusivament gràcies al mass-dumper, sistema aerodinàmic mòbil i, per tant il·legal. Gràcies a això va aconseguir un coixí de punts que, finalment, va resultar insuperable (recordar que Schumi ho tenia fet, però va petar-li el motor quan dominava amb mà de ferro el GP del Japó). Objectivament, l’aspanyol, no es mereixia cap dels dos títols que va guanyar i, ja no cal dir-ho, la pel·lícula no va ser la d’ell contra el món com s’ha anat venent aquest últims anys. El 2007 serà l’any de Ferrari i de Massa. Il Cavallino Rampante es tornarà a passejar triomfant per el mundial, sense que res ni ningú gosi a posar en dubte una clara superioritat demostrada al llarg de la pre temporada. Aquest any, Alonso es passarà més temps observant els Ferrari que no pas competint-hi. La imatge de Barhein es premonitòria. Prepara’t Fernando que la llet ja se t’ha acabat. Per cert, jo ja tinc l’entrada per veure el primer recital d’Alonso a Austràlia. Acte Primer, plorar, plorar i plorar veient als Ferrari al capdamunt del podi. Que bonic.