¿Mami que será lo que tiene el negro? Part 2.

Tornem-hi.

Que és el que està fent ara Laporta? Molt fàcil ( “fàcil, fàcil, fàcil” que diria el burro aquell). Està intentat fotre fora tots els jugadors que va portar el “Sandruscu”. I per què?

Ara mateix el Barça està, futbolísticament, en el seu pitjor moment des de l’arribada de Davids. L’equip no rutlla, no juga a res. Té un peu i mig fora de la Champions i de la Copa del Rei. Es manté al capdavant de la lliga, més per els demèrits dels rivals, que no pas fruit del seu encert.

Les figures, entenguis Ronaldinho, Deco i Rijkaart, estan cremades ( l’entorn és un fill de puta sense memòria ), se’ls acusa de ser els principals causants del mals del Barça, se’ls culpa del mal joc,...

Eto’o, en canvi, no n’està gens ( qui ho diria a primer cop d’ull. Ironies de la vida, ves ). Ell és el Salvador del club, l’home destinat a portar aquesta colla de golfos cap a la victòria.

Amb la mateixa facilitat ( i poc criteri ) que Ronaldinho ha estat titllat d’heretge, s’ha elevat Eto’o a la categoria de Sant. Ronaldinho és el passat, fosc, gordo i lent. Eto’o és la llum al final de túnel, és esperança, il·lusió,.. és el far a seguir (ho tornaré a dir, ironies de la vida ).

El Barça disposa de la millor plantilla del futbol europeu, per tant, tard o d’hora començaran a jugar amb criteri i a guanyar. Pitjor ja no ho poden fer. A partir d’ara tot és millorar o morir. O tot o res.

Aquest Barça estarà més proper al tot que no pas al res, independentment que el negre jugui o no. La recuperació d’Eto’o ajudarà a que es produeixi aquesta millor, però, en cap cas, en serà la causa principal.

És de rucs dir que amb Eto’o, amb la seva sola presència, l’equip ja funcionarà. Si l’equip funciona serà gràcies al conjunt, i no només al negre.

Per recuperar el nivell de joc de l’any passat, cal que es recuperi Thuram per formar l’eix de la defensa amb Puyol. Que Márquez s’acostumi a repartir llenya al pivot. Que Deco s’entoni. Que Iniesta jugui pel mig (que polles fa d’extrem?). Que Messi agafi el ritme. I que l’equip jugui ràpid per deixar espais a Ronaldinho. Que jugui el negre o no és indiferent.

A veure si m’explico. Ronaldinho és causa i Eto’o conseqüència. Vull dir que Eto’o per brillar ha de tindre al darrere 10 tios que li passin, Ronaldinho no. Márquez-Puyol són contundència defensiva. Deco estabilitat al mig del camp i control del joc. Messi és velocitat i profunditat. Ronaldinho és Ronaldinho. Sense tots aquestos Eto’o és un negre que corre, i prou.

Pufff, tornem al tema. Tot això, no se el perquè, la gent no ho veu. Eto’o és el Salvador i Ronaldinho ja no és el millor del món (MENTIDA!!!!).

Si hi havia algún moment per fotre fora Ronaldinho (amic íntim de Rosell, millor jugador del món, artífex de la recuperació blaugrana i, sobretot l’aposta de Rossel. – recordar que Laporta volia portar Beckham -) és ara. Ara ningú criticaria que el club deixés marxar l’astre brasiler.

Ja no és imprescindible (el bo és el negre).

Aniria a jugar al Milan (rival que, tot i comptar amb Gattuso, està a anys llum del Barça, i per tant, no s’estaria reforçant un rival directe).

Amb el traspàs s’aconseguiria a Cristiano Ronaldo (gitano i killo a parts iguals) i aquest, assumiria el rol de crack jove a l’ombra d’Eto’o.

Eto’o esdevindria l’únic “divo” dins del vistidor culé i podria fer i desfer al seu gust.

Es deslligarien els mèrits de l’equip de la figura de Rosell, disminuint així l’opció de que es presenti a unes futures eleccions i foti fora de la poltrona blaugrana als Laportistes,...

Per mi, cap d’aquests arguments són vàlids. Ronaldinho és imprescindible. I si sobra algú (jo frotia fora al negre, però si l’alternativa és Gudjonsen que es quedi) no és ell.

Ronaldo, Maradona, Laudrup, Romario,... ja van massa veritables cracks que acaben marxant del Barça per qüestions extra esportives. I, arran de les declaracions d’Eto’o, crec que Ronaldinho i Deco seran els següents noms il·lustres que s’afegiran a la llista.

Pel be de tots, esperem que algú li tapi la boca al negre (i que aquest es dediqui a córrer, que és l’únic per al que serveix), que parin els peus al clan del pollastre i que els bons es quedin (i que jugui Belleti).