¿Mami que será lo que tiene el negro? Part 1.

Estúpid, egoista, ruc, rancuniós, mala persona, idiota, cregut, mal aconsellat, molt (i mal) influenciat, titella, curt, mal company, egoista, capfluix, obtús, beneit, tonto, xulo, vanitós, arrogant, altiu, puteta de l’amo, pallús,.... Quan un mateix queda retratat, que més es pot dir? No cal afegir-hi res. Tots varem poder veure les declaracions d’Eto’o, tothom les va sentir,.... i ara que?. Com s’ha quedat el barça? Com afectarà aquesta crisis a la plantilla? Quines conseqüències tindrà a curt termini? I, sobretot, a partir del 30 de juny? .... Personalment, no en tinc ni puta idea. No ho sé. No es pot saber que passarà ni a curt, ni a llarg termini (ja ho va dir el filòsof: “La vida és como una caja de bombomes, nunca sabes lo que te puede pasar”). I per què ningú no sap que passarà? Doncs, perquè el Barça no és un club normal (ni racional, sensat,....). Eto’o a destapat la capsa dels trons. Tot ell és com una bomba que ha explotat, i ha esmicolat, les entranyes del club blaugrana. Però tota bomba, per arribar a explotar, necessita algú que li prengui foc, que la connecti i, arribat el moment, que la dipositi al lloc precís perquè al petar destrossi tot allò que es volia. I qui va connectar la bomba? Eto’o no, és clar. Ell és massa ruc. El que va planejar-ho tot està molt més amunt en la cadena del poder del club. Qui és l’íntim amic d’Eto’o des de que va arribar a Barcelona? Alejandro Echevarria (patró de la fundació aspanyola per la conservació del “pollastre ibérico”) que, curiosament, és cunyat del President Laporta (poso president en majúscules perquè quan sigui president de la Generalitat tothom l’anomenarà així. – m’acaba de vindre al cap la composició del nou “tripartit”, Laporta president, Cruyff conseller en cap, Echevarria conseller d’interior i Eto’o a benestar i família (se li dona molt bé repartir bitllets de 500 euros pels puestos) - ) Perdó per la parra mental que m’haig fet. Tornem al tema. No entenc perquè, però el clan del pollastre (a partir d’ara els anomenaré així) està preparant una purga al vestidor. Cruyff, gran profeta i millor escampador de fems, curiosament, només dos dies abans va publicar a la Vanguardia que no era bo per un club tindre molts anys jugant junts dos cracks ( mmmm. Clar home, per això va fitxar a Kodro, Angoy, al seu fill, Prosikito, Quique Estebaranz, Escaich, Lopetegi, Abelardo,.... per a que no hi haguéssin problemes). Ho potser si que ho entenc. Recordem lo que va dir Eto’o:“hi ha dos bàndols que se les van fotent i jo, que estic al mig me les emporto totes”, en clara referència al “Sandruscu”). Que va ser el primer que va fer aquesta nova junta quan va assolir la direcció del club? Es va dedicar a anar fotent fora tot allò que recordes mínimament a l’època de Gaspar i de Núñez (al parlar de Núñez m’ha vingut al cap la imatge d’un advocat jove, amb cap de fill de puta i de vividor, fent tot el que va poder i més, via judicial inclosa, per aconseguir ocupar la poltrona culer. ELEFANT BLAU.) La llista dels defenestrats és llarga, molts van ser purgats (des del futbol base al cap del servei de neteja). Riquelme, Saviola (al final se l’han hagut de quedar9, Cocu, Gerard,.... Dos parèntesis per acabar aquesta primera part, Cruyff i Gerard. De l’holandès, Per que actua així? Que és el que él mou? Quins interessos? A qui està ajuntat? O potser s’ajuda a ell mateix?.... La gent, les males persones, actuen i es mouen, bàsicament, per diners i per ressentiment. Cruyff és un ressentit, va veure truncat el seu pla per convertir-se en la màxima figura del barcelonisme. Volia ser president, entrenador, ídol indiscutible, secretari tècnic,....(sortosament li van parar els peus).

Ara actua mogut per odi, amb Laporta com a titella i ase de tots els cops, pot fer i desfer a plaer. I encara millor, tot això ho fa sense desgast, a l’ombra i per l’esquena. Diners. Es curiós que tots els jugadors que li fan falta al Barça estan relacionats, d’alguna manera o altra, amb amics seus (Palació n'és l'últim exemple). I ja sabem que significa això. Primes de traspàs per aquí, comissió per allà,....

Gerard. Per què no el van regalar al Mònaco un any abans? D’aquesta manera, potser, el Barça hauria anat a jugar a Stanford Bridge amb un mig centre defensiu amb cara i ulls, amb sentit tàctic, que, potser, hauria parat algun contraatac del Chelsea (o dos) i potser, el Barça, ara tindria 3 Champions i no dues.

Continuarà.....