Andrés " Cabezón " D'Alessandro

ANDRES D’ALESSANDRO:

El “Cabezón” D’Alessandro és l’últim gran estrateg sortit de la formidable pedrera milionària (semillero millonario). Jugadoràs com pocs, dotat d’una gran habilitat i d’una tècnica endimoniada, el cabezón es va fer un lloc al primer equip de River, i al cor de tots els seus aficionats, de la mà de La Boba, la seva jugada màgica. La Boba, anomenada així per el seu ex company Eduardo Coudet, consisteix en ensenyar la pilota al rival, trepitjar-la d’un cantó cap a l’altre, amagar-la, tornar-la a ensenyar i, finalment, sortir amb un canvi de ritme cap al cantó contrari, deixant “embobado” al denfensa. Va provar-ho mil i una vegades, i sempre va deixar en ridícul a tots els defenses que van intentar marcar-lo. Però de La Boba en parlarem més envadant. Tornem al tema.

Andrés Nicolás D’Alessandro és l’últim gran mitja punta – volant sorgit del planter de River. Per desgracia, els aficionat millonarios tan sols van poder-ne gaudir durant tres anys, ja que l’estiu del 2003 va ser traspassat al Wolfsbourg alemany ( l’estiu del 2006 el van cedir al Saragossa, club on juga actualment ). Posseïdor d’una esquerra màgica, D’Alessandro, ha assolit gairebé totes les metes a les que pot aspirar un futbolista ( li falta només la Champios i el Mundial ), tot i tindre una carrera professional relativament curta ( per exemple, amb River ho va guanyar tot encara que només va jugar-hi 3 anys ). De petit ja l’anomenaven el cabezón, sobrenom que li encaixa a la perfecció, ja que atresora un cap tant o més prodigiós que la seva cama esquerra. El curiós, però, és que va ser el seu propi pare el primer que va començar a anomenar-lo així (que cabró!). Va arribar a River de la mà de Titi Montes i Gabriel Rodríguez, que l’havien descobert mentre jugava al mític club de futbol Parque. Al planter millonario va anar meravellant en totes les categories fins arribar al primer equip. El seu debut amb el primer equip fou l’any 2000, amb Américo Rubén Gallego d’entrenador. Era el 28 de maig. Recta final del Clausura. El Monumental ple a rebentar, com sempre. River, immers en la lluita per aconseguir el Clausura ( i engrandir, encara més, el seu palmarès) necessitava fer-se fort a casa i no deixar escapar cap més punt. Enfront, l’equip d’ Unión de Santa Fe, un rival sempre incòmode (i força destraler ). Ben entrada la segona part, l’entrenador el mana escalfar i al poc temps debuta (el resultat era clar en favor de River i el camp era una festa). L’expectació per veure jugar la nova joia del planter era enorme, i ell, no va defraudar. Va jugar un partit molt seriós, deixant mostres constants de la seva qualitat . El 28 de maig del 2000 el cabezón es va fer un lloc al cor dels aficionats de l’equip de la franja vermella. La curiositat és que el cabezón ja era molt conegut en l’àmbit futbolístic, però a nivell de selecció i no pas de club. Amb tan sols 18 anys ja va debutar amb la Sub 23, fent d’sparring de l’absoluta, dirigida aleshores per Marcelo Bielsa. El seu millor moment en les seleccions menors, però, va produir-se l’any 2001 quan va guanyar el Campionat del Món sots 21 diputat en territori argentí. Juntament amb un Javier Saviola (senzillament esplèndid), van ser les estrelles d’un equip que va meravellar per el seu bon fultbol. Ex repartidor de pizzes, D’Alessandro va començar a consolidar-se al primer equip tan bon punt va debutar, esdevenint al cap de pocs partits, en tot un ídol per l’afició. El seu primer títol professional, jugant de titular, fou el Clausura del 2002, amb Ramón Diaz d’entrenador i gent com Cavenaghi, Cambiasso o el “Burrito“ Ortega de companys. La seva joventut, dissimulada per d’intel·ligència que demostra a l’hora d’acaronar la pilota i posar nerviosos als seus rivals, i el seu desvergonyiment per moure’s dintre del camp aviat van captivar els buscadors de talents d’Europa. Finalment, fou traspassat al Wolfsbourg alemany en un traspàs multimilionari ( és el traspàs més car de la història del club alemany ). Adaptat a la Bundesliga, va continuar fent història amb la selecció nacional de futbol al adjudicar-se el sots campionat de la Copa Amèrica l’any 2004. El títol més important, però, és segurament la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 amb la selecció de Marcelo Bielsa. El cabezón va deixar la seva empremta en el torneig amb el golàs contra Austràlia que, al cap i a la fi, va permetre a Argentina quedar primera del seu grup. D’Alessandro és una de les joies més apreciades que han sortit del planter millonario. És un autèntic projecte de CRACK amb un futur esplèndid ple d’èxits. El record que va deixar a la gent de River es immillorable ( 25 gols en 100 partits ), 3 Clausuras, .... i, sobretot, la Boba ( a Alemanya no l'estimen tant ). Els aficionats de River no tenen més remei que esperar que acabi la seva aventura europea ( aventura que serà triomfant ) per poder tornar a delitar-se amb les seves jugades vestit amb la samarreta del club dels seus amors.

Com a mostra de l'amor que li tenen els aficionats de River, en el seu comiat, Los Borrachos del Tablón van exhibir una pancarta on s’hi podia llegir: “Hasta la vuelta, Cabezón” (Esperem que tardi molts anys a tornar a Argentina ). La BOBA.

La controla. La para. L’ensenya. L’acarona. La trepitja. La torna a ensenyar. Se la canvia de peu. L’exhibeix un altre cop,.... i de cop i volta, amb un moviment elèctric, surt endavant, deixant totalment descol·locat al seu marcador. L’escena era habitual cada cop que juga River. O, més ben dit, ja es un clàssic dins el mostrari de luxes futbolístics d’Andrés D’Alessandro. La controla, la trepitja, l’acarona, la mostra,... El cabezón s’atreveix a fer-la davant qualsevol rival, en qualsevol situació de joc.

"Una de las mejores que me salió fue en el partido del Mundial Sub 20 contra Francia. La agarré en el medio, hice la pausa, tiré la pisadita y busqué a Javier (Saviola)......" explica el mateix D’Alessandro, deixant en suspens el desenllaç de la jugada. El Cabezón, amb una gran passada a l’espai, habilita a Saviola i, com per no desentonar amb el començament de la jugada, "El Conejo" la pica amb un toc suau per sobre el porter per decidir el partit. Va començar a perfilar aquesta jugada a les categories inferiors de River: "Fue en un partido de la Quinta durante el 99, cuando agarré continuidad. Me acuerdo de que se me vino un pibe y se la hice. Como me salió bien, después quedó" Aquest moviment va fer-se tan famós que ja ha estat batejat. Ja té nom propi. La Boba, amb majúscules. "Se le ocurrió al Chacho Coudet. Un día estábamos haciendo un picado en el entrenamiento y me gritó: Dale, animate, salí con La Boba. Y ahí la bautizó". La controla. La para. L’ensenya. L’acarona. La trepitja. La torna a ensenyar,.....