dilluns, 19 de març del 2007

Be black, my friend

“Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash. Be water, my friend!” Bruce Lee proclama a quatre vents que t'has d'adaptar a l'entorn per sobreviure i progressar. Be water my friend.
Per què adaptar-se a l’entorn quan el pots destruir? Per què adaptar-se quan pots passar d’ell, ignorar-lo? Per què t’han de condicionar els altres?
Eto’o, una vegada més i ja en van moltes, ens torna a il·luminar, ens guia. S’ha acabat el “be water”. Comença l’era “be black”.
A grans trets, aquesta podria ser perfectament la filosofia que guia el comportament d'Eto'o. Buidar la ment i tirar pel dret. Sense pensar en res ni en ningú (sobretot en ningú). Si t'has d'emporatar algú (o tot) per andavant pos molt bé. El comportament impetuós, la incontinència verbal i la falta de diplomàcia l'han empès a algunes ensopegades sonades que a vegades han arrosegat també la institució i quen l'han obligat a rectificar i disculpar-se poc després (això si, s'ha disculpat només quan l'hi ha convingut). Eto'o, més enllà d'una simple pixada fora de test (això és un petit recull, me'n deixo moltes, ja ho se). Madrid Cabró. No se fins a quin punt això és pot considerar una relliscada. Ho he posat aquí com a mostra de la rancúnia que te Eto'o. No va ser capaç de triomfar al Madrid per dolent (fa uns anys era un petardo de davanter). I com els hi ho paga? "Madrid cabrón, saluda al campeón". Quan marxi del Barça, per la porta del darrera i amprenyat amb mitja Catalunya, no vull ni pensar quina en farà. Jo ja us he avisat. Pichichi 2004/05. Eto'o no va ser capaç de guanyar el premi al màxim golejador de primera divisió tot i comptar amb l'ajut de tot l'equip al llarg de les 4 últimes jornades de lliga. Quina va ser la seva reacció? Va assumir que era un paquet? No, ens al contrari, va desmarcar-se criticant els seus companys (sobretot als defenses) per el fet d'haver empatat a 3 contra el Villareal, amb tres gols de Forlan, el seu màxim rival i, finalment, el just guanyador d'aquest trofeu. "Només escupen els que baixen de l'arbre". Magistral la frase de Javier "patapum parriba" Clemente explicant l'escopinada d'Eto'o a Exposito. Eto'o, per la seva part va disculpar-se dient que ell havia escopit al cos del jugador basc per equivocació, que ell voliar escopir al terra. Ves per on, jo me'l crec. Eto'o sempre ha anat faltat de punteria. Cansament del Mundial. Encara no ho puc entendre. A la pretemporada, va reincorporar-se una setmana després que els seus companys, argumentant que necessitava més descans després d'haver fet de comentarista de televisió durant la copa del món. I jo penso, vols dir que enlloc de cansament no tenia enveja? Supercopa. Eto'o va ser substituït en la mitja part del partit de tornada. I que va fer? Dutxar-se tranquilament i preparar-se per celebrar el títol amb els companys? No! Ell va abandonar l'estadi sense presenciar la segona part i, es clar, sense participar en les celebracions posteriors. En català no. Influenciat, potser, per Echevarria, Eto'o va negar-se a respondre una pregunta que un periodista li havia fet en català i, li va exigir que li parlés en castellà. La pregunta, per cert, era que si el gol que havia marcat era de llet. Meridian Cup. El seu germà disputava aquesta competició i ell, un cop finalitzat l'entrenament, va decidir anar-l'ho a veure jugar. Tot i que jugava al "Mini" (a 50 metres del Camp Nou) ell va anar-hi en cotxe. A la porta, van dir-li que no podia entrar amb el cotxe, només personal autoritzat. Ell dia que no. Que ell era Eto'o i que per els seus collons que entrava. Davant la negativa, embogit com estava pel fet que algú li portés la contrària, va fer una maniobra brusca amb el cotxe, rascant contra una paret, i va marxar sense veure jugar el seu germà. Be balck, my friend.